XAFEC AL CUADRAT.

El Camallera tana la lliga a casa amb un ajustat triomf per la mínima (4-3).

Un matx amb molts gols i un exces d'aigua al segon temps, va tenir un destacat nom propi, el nostre davanter Adrian, que es va acomiadar de l'afició local amb un poquer de gols.

Els nostres semblaven haver resolt el partit quan al descans el resultat era de 2-0. Fins aleshores s'havia vist un partit, poc brillant pero en tot cas, la diferencia de qualitat en atac havia marcat la diferencia

Abans de començar la segona part, va caure el diluvi universal sobre el nostre camp i, contra tot sentit comú, l'àrbitre va decidir que es jugués el segon temps. Amb el camp convertit en una piscina de fang, el tercer gol del Camallera semblava deixar-ho encara mes clar. pero el Vila Sacra, malgrat la classificació no es va rendir i a cop de coratge i pilotada cap amunt (jugar per terra era, senzillament impossible) va igualar el marcador, en un tres i no res, semblava increïble. Poc va durar, pero, l'alegria als visitant, ja que un cop mes va aparèixer Adrian, convertit en malson permanent per la defensa visitant i va aconseguir el quart i, ara si, definitiu gol.

Per tancar la temporada a casa, hem vaig permetre el luxe de traslladar-me a l'altre banda de camp, a on segueixo habitualment els partits, la que jo anomeno "GRADA PAVELLÓ". Des d'aquestes ratlles, la meva felicitació per el seu constant suport a l'equip, fins i tot ahir en unes condicions en que l'únic que s'en podia treure era una pulmonia.

La propera setmana, el Camallera juga al camp del Llers, (dissabte a 2/4 de 5 de la tarda), i la següent al camp del S. Miquel de Fluvià, que està immers en la lluita per aconseguir el segon lloc. Els nostres doncs, poden jutges de pau en aquesta contessa.

BERTO PUJOL (SOCI 26)