MASTEGAR SORRA.

Aquesta es la sensació que ens va quedar a molts després del partit que obria l'any 2016 competitiva ment parlant. I es que el partit al camp del Vila Sacra "A" es dels mes feixuccs i de mal pair que hem vist en tota la temporada.

Probablement, l'estat del terreny de joc, estret, amb mes fang que herba i que, a estones semblava una pista de patinatge, per la quantitat de relliscades que patien els jugadors, va ajudar a que no es veies un bon partit.Ara be, el que va mancar de qualitat ho va tenir d'emoció, per la incertesa en el marcador fins que l'àrbitre va xiular la fi del matx.

Terreny de joc a part, el joc del nostre equip va resultar irreconeixible molta estona, amb massa pressa per resoldre i poca paciència per moure l'ordenada defensa local, que va collar molt be al nostre home punta, Adrian, a qui vam buscar durant tot el partit amb passades poc clares. Comptem un parell d'oportunitats de gol al primer temps, per una de l'equip de casa, i poca cosa mes. A la represa, el Vila Sacra, animat per la igualtat que hi havia, es va llançar obertament a l'atac i va portar la iniciativa als primers 20 minuts del segon temps,cosa que feia témer per un desenllaç negatiu per els nostres interessos. I va ser aquí, quan, la primera i gairebé única vegada que Adrian va poder escapar-se de la defensa local, amb una subtil vaselina, va marcar l'únic gol del partit. Als minuts posteriors al gol,el Camallera va gaudir d'alguna ocasió mes per poder sentenciar el partit, sense èxit, i aixó va portar els nervis als minuts finals, amb el Vila Sacra buscant l'empat, que hauria pogut arribar amb una rematada que, entre el porter Jordi i el travesser van avortar.

Sense mes novetat va acabar el partit amb 0-1 i 3 punts mes que ens mantenen al grup capdavanter, La propera jornada ens visita el Llers, un altre equip de la part baixa (diumenge 17 de gener, 4 de la tarda). Confiem que l'equip ens torni a oferir la cara que ens agrada mes, la del joc de combinació que ens fa ser un equip respectat. Per que tal cosa passi, però, cal treballar durant la setmana, per que, en el futbol "es juga com s'entrena".

Canviant de tema i a petició d'una persona que segueix l'actualitat del nostre club, voldria parlar del "cas d'en Carlitos". Pels que no sapigueu de que es tracta, estic parlant del nostre jugador Carlos Vegas Rubio, sancionat amb 25 partits per una presumpta agressió al àrbitre Sr. Mohammed Kerkri, al final del partit Siurana-Camallera (2-2) i, en que, l'únic cert es que, ell no va cometre. Com que jo no vaig assistir a aquest partit, tota la informació que us puc donar es de segona ma.

Segons sembla, un cop acabat el partit esmentat, i al moment d'entrar als vestidors, un jugador del nostre equip, va intentar o aconseguir (segons les versions) agredir a l'àrbitre del partit, clarament descontent amb la seva actuació. A resultes d'aquest fet, l'esmentat col·legiat va fer constar en acta que el "presumpte" agressor era l'esmentat Carlos Vegas "Carlitos". Cosa del tot impossible ja que havia estat substituït al minut 60 de partit, tal com reflexa l'acta arbitral i ja NO era a la zona de vestidors com afirmen tots els presents amb qui he pogut parlar.

Vagi per endavant que una agressió o intent d'agressió a una altra persona, es del tot inacceptable i, per tant, no pot quedar sense càstig. Aquesta persona que m'ha comentat el tema, hem manifestava els seus dubtes, en el sentit que, creia que la junta del C.F. Camallera no havia fet tot el possible, per canviar aquesta decisió, a totes llums, injusta, i que el veritable "autor" dels fets sigui qui carregui amb la sanció.

He traslladat aquesta qüestió a la junta del club i estic a l'espera de rebre la informació sobre les gestions (si ni ha hagut) que s'hagin fet al respecte. Tan punt les tingui us les explicaré. Naturalment. tant el club, com qualsevol persona que ho desitgi pot dir-hi la seva a traves del Facebook del C.F. Camallera, que per això hi es.

A reveure i fins la propera.

BERTO PUJOL C. (SOCI Nº 26 I (ESPERO) VEÍ MODÈLIC)​