Aquest cap de setmana no hem tingut partit del nostre equip de quarta catalana, però això no us lliurarà del meu rotllo setmanal. El passat dimarts 8 de desembre es va jugar un partit "amistós" entre veterans del Sant Miquel i veterans del Camallera amb els reforç dels "Amics de Vilaür". La causa que va fer desenterrar velles destrals de guerra valia la pena i es que el partit s'emmarcava en un seguit d'actes que el municipi de S. Miquel organitza per recaptar fons per La Marató de TV3.

Com passa en aquesta mena de partits, l'elenc de "velles glòries" (mes velles que glòries, amb alguna excepció) està composat per personatges d'alló mes peculiars: alcaldes, ex alcaldes, entrenadors en actiu, d'altres, de moment al atur, delegats de club amb currículum gloriós. d'altres amb historial galdós, i , com el meu cas, delinqüents habituals en llibertat provisional. Doncs, si, benvolguts lectors, jo també hem vaig atrevir a perpetrar un simulacre de partit.

El camp de futbol del Sant Miquel, vist de fora fa goig, un cop trepitjat fa enveja comparat amb el nostre (com que suposo que cap regidor del nostre ajuntament llegeix aquestes cròniques, doncs, cap problema) i per tant, permet desenvolupar un joc ràpid i tècnic, per els que sàpiguen jugar ràpid i tècnic, també cal dir-ho.

Tornant al partit en si, tot i el caràcter no competitiu del "matx" es va jugar a "cara de gos" (i no ho dic per ningú en concret), per que, el cert es que, empipa una mica perdre amb l'històric etern rival. Cada part va tenir una estona de domini per cada equip, els primers 20 minuts majoritàriament per nosaltres i els següents 20 (es van jugar 40 minuts per part, tot i que mentre el Sant Miquel anava perdent, el rellotge semblava que corria amb "sospitosa" lentitud) amb domini dels locals. El Camallera es va avançar al començament del segon temps, amb gol de Joan Farreró, alcalde de Vilaür, que va ser contestat a 10 minuts del final amb el gol de l'empat per part del seu col-lega de Sant Miquel, L'Àngel Posas . D'oportunitats per desfer l'empat ni va haver per donar i vendre, tan per uns com per els altres, però el marcador ja no es va moure. Com que l'empat es un "ni tu ni vos", el proper any, si ens tornen a convidar, anirem a desfer l'empat i, de passada, col-laborar amb una causa que val molt la pena.

POSTDATA: Si per una fatal casualitat, algun regidor del nostre ajuntament llegeix això, que sàpiga que ja fa tres setmanes que el fanal de darrera casa meva (al carreró de les "cases barates") no funciona, deu ser que s'ha fos la bombeta, aquestes coses pàssan, i quan es fa fosc no ser si visc a Camallera o a Corea del Nord. Si voleu saber un es exactament, el regidor Sr. tremoleda te el pati de casa seva a 2 metres escassos d'aquest fanal.

ALBERT PUJOL C. (SOCI Nº 26, PORTER OCASIONAL I, AVUI, VEÍ EMPRENYAT)